Sota el títol "la CUP a la
universitat", s'ha presentat aquest migdia la CUP-Alternativa
d'Esquerres a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
L'acte, que ha tingut lloc a l'Aula Magna de la facultat, ha comptat
amb una assistència de més d'un centenar de persones i els ponents
Pau Lozano, Clara Camps i Quim Arrufat.
Per la seva banda, Pau Lozano,
exmilitant del SEPC i d'Arran i número 2 a la llista de la CUP-AE de
la circumscripció de Lleida, ha fet un repàs de les lluites
estudiantils dels últims anys. Amb el moviment antibolonya com a
referència, ha deixat molt clar el potencial de la lluita
estudiantil en uns temps en què es va aconseguir fer trontollar el
sistema universitari. Per altra banda, ha lamentat que les lluites
estudiantils dels últims anys, per més que hagin estat potents, no
s'han traduït en victòries polítiques, ans al contrari. Seguint en
la línia d'en Pau Lozano, Clara Camps, sociòloga, professora de la
UB i activista a la PUDUP, ha criticat el full de ruta que té marcat
la universitat pública a curt i a mitjà termini: "mercantilització
del coneixement, elitització, pujada de taxes i matrícules".
Tot un procés, en definitiva, que és la culminació d'uns objectius
polítics que vénen marcats des de finals dels anys 90 per part de
la Unió Europea i els seus membres, i en què hi han participat
partits de tot l'arc parlamentari, tant de l'esquerra com la dreta.
Finalment, Quim Arrufat, regidor de la
CUP a Vilanova i la Geltrú i número 3 per Barcelona, ha remarcat el
paper de la universitat pública en el model social que defensa la
CUP i ha desplegat el programa i el funcionament de la CUP,
estructurant-se en els seus tres eixos bàsics: autodeterminació,
deute financer i radicalitat democràtica. Recalcant una defensa de
la independència com a eina per a poder canviar les coses, Quim
Arrufat ha destacat la sobirania política, econòmica i social com a
mitjà necessari per a desfer-nos de les oligarquies de l'Estat, així
com també dels poders fàctics catalans. En aquest sentit, ha fet
una defensa d'una radicalitat democràtica que precisa en aquests
moments de la necessitat de deixar de pagar el deute financer a costa
del públic, suposant això una hipoteca per a la democràcia del
país "en què el poble tendeix a decidir sobre res cada quatre
anys". Així mateix, ha carregat contra les estructures dels
partits polítics convencionals, que consoliden el model polític
actual. En aquesta línia, ha afirmat que "la CUP no ens
representa, no anem ni davant, ni darrere, ni al costat dels
moviments socials: hi estem mesclats i n'hem de ser el seu altaveu".
