El valent poble de Veneçuela
s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu
camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes
nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als
anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera
vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions
i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.
Ho ha dit aquell a qui Chávez va
confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara
endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a
aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava
gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució
irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989.
Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense
referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als
carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que
condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar
la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell
va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi
vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu
poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11
d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable
suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la
immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler
derrocar.
Però la Revolució Bolivariana no la
fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones
que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no
l'atura. És un procés imparable de construcció socialista, de
transformació democràtica, de creació d’una nova cultura
política, de presa de consciència col·lectiva, que ha esdevingut
esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.
No tenim cap dubte que la mort del
Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al
socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en
els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder
Popular real que emani de la màxima participació política, que
posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el
moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez,
bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els
recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de
l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable
justícia social i econòmica.
Alhora, sabem que l’assetjament
polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim
govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen.
Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de
comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador.
Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp
de la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació
política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i
energètica d'aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven,
inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem
l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un
dictador sense el suport majoritari social i institucional que en
realitat sempre ha tingut.
Des de l’Esquerra Independentista,
volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al
govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que
conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a
assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països
Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.
Els imperialistes -empresaris, governs,
mitjans- es freguen les mans ingenus, apel·lant a una “transició”
que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó
socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els
anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les
classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits
del món.
Avui hem perdut Chávez, però demà
guanyarem la llibertat.
Visca la bonica Revolució Bolivariana!
Visca la Pàtria lliure i socialista!
Països Catalans, 6 de març de 2013
Brigada Catalana Veneçolana Alí
Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta
Solidària